STOP AL GENOCIDI DE PALESTINA
STOP A TOTES LES GUERRES I GENOCIDIS
La colonialitat és el fantasma que organitza el sistema racial capitalista cisheterosexualista capacitista patriarcal. Els feminismes van portar la reflexió que calia posar-se les ulleres liles per a poder començar a veure el món d’una manera diferent de l’establerta i construir altres realitats. La decolonialitat promou la urgent necessitat que prenguem consciència de com opera la violenta maquinària de la colonialitat per a desmuntar-la. D’aquesta manera, prenent la metàfora dels feminismes és urgent que ens posem les ulleres decolonials per a prendre consciència i passar a l’acció i fer desaparèixer al fantasma posant-lo en primer pla per a poder enfrontar-lo amb consciència.
És urgent perquè el globus terraqüi bull. Sí, bull i cada vegada augmenta més la temperatura. Les brases es van encendre ja fa molts segles a Europa quan va guanyar la cristiandat ortodoxa versus altres branques cristianes i espirituals i es va separar de la cosmovisió alineada amb la terra. Amb aquesta victòria es va crear de manera inherent la polarització: entre ortodòxia i heterodòxia. Aquelles persones que no respectaven l’ortodòxia, que no respectaven el camí recte i per tant la doxa correcta es van convertir en els enemics, pagans, heretges, bruixes, impius, pecadores, pecadors, sodomites, falsos cristians.es, etc. Dibuixant així, un “nosaltres” i un “altres”, que cada més lluny estava del centre, més altre, més enemic i més es castigava o s’exterminava. Aquesta alteritat aniria perfeccionant-se amb els dispositius de poder de l’ego conquistus europeu, del jo conquisto, després existeixo que ens ha ensenyat Enrique Dussel que derivarien en un nosaltres hegemònic, i, diferents altres més enemics, més inferiors quant més lluny del centre hegemònic. Un ego consquistus també cap a la terra que ha justificat el seu ecocidi.
La cristiandat va posar a prova l’estratègia de l’ego conquistus amb l’expulsió en diferents onades, de les persones jueves, musulmanes, mudèjars, converses, gitanes de la Península Ibèrica. Aquestes persones jueves, musulmanes, mudèjars i converses eren persones que vivien en la Península, i em prenc la llicència d’utilitzar la paraula indígena, per a dir que, eren indígenes del territori, indígenes expulsades per la cristiandat, esdevenint en la diàspora, en termes actuals, refugiades i migrants als països d’acolliment. Aquesta estratègia ego conquistus, també passaria amb l’ocupació i genocidi de les persones indígenes de les “Illes Canàries”.
És aquesta concentració, expulsió i mort d’una certa mena de persones indígenes llegides com unes altres, que alimenta el mite fundacional de la colonialitat i dels futurs estats nació. La cristiandat europea en el seu afany per voler crear un dogma religiós i de sang, no concep la possibilitat que hi hagi entre les seves files, en les seves comunitats, persones pluriverses que puguin conviure. És impensable i inaudit. La mentalitat teològica cristiana del camí recte, acabarà establint-se com a estructura i control social, mental i de classe econòmica.
El procés que va començar en aquest mite fundacional de la colinialitat i que aniria ciclant i escalant el conflicte, amb els seus diferents episodis de conquestes i expulsions, jo el veig com un procés de grup. Treball de Procés entén un procés de grup com un espai en el qual es puguin explorar i facilitar les diferents parts del procés de manera conscient. Dient això, estic dient que el procés colonial en el qual estem immerses, és un procés de grup, sense consciència.
El procés de grup en quin estem immerses, ha anat ciclant per diferents episodis de conquestes i expulsions. Aquí nomenaré només algunes i ometré, la Llei d’Estrangeria o l’espai Schengen, que són també part d’aquest procés: el genocidi i epistemicidi d’Abya Yala amb el gran salt de l’Atlàntic a la recerca de les Índies per part de Colón i que erròniament es trobaria amb Abya Yala, la colonialitat a Àsia, a Àfrica i la tracta d’ esclaus i esclaves. Veiem com va seguir ciclant amb la creació d’estats ficticis en territoris colonitzats i seguiria ciclant, entre altres conflictes i genocidis, amb la Segona Guerra Mundial.
Em detinc amb la Segona Guerra Mundial per a puntualitzar que el nazisme i el feixisme, és l’efecte bumerang del supremacisme blanc, tal com ens diu Aimé Cesaire en el seu Discurs sobre el colonialisme. El procés va seguir ciclant després del genocidi perpetuat pels nazis a persones jueves, gitanes, discas, dissidències sexuals, (etc) amb la otorgació en mans de l’ONU d’un territori, que replicava les polítiques colonials d’Estat nació, i em refereixo: a l’estat d’Israel en terra palestina. Aquest territori que va atorgar l’ONU, òbviament, no va ser dins d’Europa, clar que no, com tampoc es va pensar que potser les persones jueves no necessitaven aquest “altre” territori, si l’Europa blanca cap al treball que li tocava fer: desmuntar el mite fundacional colonial racista. No ho va fer, i en part, el propi racisme i la culpa, van crear una altra expulsió camuflada de les persones jueves d’Europa: l’estat d’Israel.
És un procés de grup en el qual seguim ciclant i en el qual estem en estats alterats constants siguin de congelament, de negació, d’invisibilització, de culpa: mirall de la blanquitut cristiana europea i un procés que Robin Di Angelo denomina “fragilitat” “fragilitat blanca” i un trauma que, com hem vist, va començar fa molts segles. Seguim ciclant perquè Europa no vol assumir la seva responsabilitat. Europa continua tirant llenya al foc quan el que hauria de fer és assumir la seva responsabilitat i desmantellar la colonialitat.
Jo vull deixar de ciclar, vull agafar responsabilitat:
– Jo sol, bastarda d’aquesta mal anomenada civilització occidental, com a persona migrant multiracial, que visc a Barcelona, en una Barcelona que va eliminar el seu barri jueu en 1424 perquè es considerava que ja no hi havia jueus ni jueves després de l’assalt de 1391, que viu en Madínat Barxiluna islàmica fins a la seva expulsió, que viu en el territori dels Reis Catòlics i les seves polítiques genocides, que viu en el territori de l’Imperi, puc prendre la meva part blanca i dir:
Hem creat una cosmovisió basada en el poder hegemònic de la blanquitut en les quals se’ns permet definir, jerarquitzar, inferioritzar, separar, odiar, concentrar, expulsar, matar, definir quines vides valen i les que no. Hem creat països o estats nació ficticis, hem robat a la terra per a la comoditat d’uns pocs, continuem robant a la terra i a altres territoris, generant guerres per al benefici de les mateixes. Hem creat una cosmovisió en la qual, podem robar-li a la naturalesa sense demanar-li permís, podem torturar i matar a la terra, perquè així, ho sentim, ens sentim legítims per a fer-ho per a la comoditat d’unes poques persones.
La terra bull perquè una vegada que vam encendre les brases, no ens hem encarregat d’apagar-les. Per contra, les hem ventat i les continuem ventant fins i tot més: enviant armes a Israel i a altres conflictes, romanent neutrals, tenint por, tenint culpa, congelant-nos, mirant cap a un altre costat, no dient Basta.
Basta a la violència de la colonialitat, basta a la seva mentalitat, basta al supremacisme blanc, basta.
Stop al Genocidi en Palestina. Stop a tots els genocidis!
Sol Abejón Olivera,
Historiadora decolonial, Diplomada en Treball de Processos i artista.
Autora de: Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona.