El passat mes de gener ens vam reunir amb María de Artteràpia Gestalt Madrid. GestArte i Artteràpia Gestalt Barcelona i Madrid – Escola Hephaisto per explicar-los què fem a l’Escola de Treball de Processos per a una possible fu tura aliança de les dues entitats. Pensem que la millor manera de conèixer millor possibles vies de col·laboració era conèixer de primera mà la nostra metodologia i els nostres programes de formació i seminari.
Això ens explica Maria després d’haver assistit a part de l’últim seminari:
NECESSITAT I ESPERANÇA. Dues paraules que parteixen i arriben a el mateix lloc en mi. Sento necessitat d’aturar i prendre partit, i l’esperança que a fer-ho estic participant en la mesura que puc. Totes dues, sensacions que durant l’últim any s’han posat més en evidència a través de les conseqüències que es fan visibles en la meva vida diària i la de la meva comunitat.
Porto gairebé un any rebent recomanacions de l’Institut de Treball de Processos i per fi tinc l’oportunitat de conèixer-los de prop a través del seu Seminari Remodelant patrons històrics: clima, racisme estructural i classisme.
Aquesta connexió ha estat possible gràcies al meu treball en Escola Hephaisto i GestArte. Des d’ambdues entitats sento que compartim una cosa bàsica amb l’Institut i m’agrada, ara que escric aquestes línies, confirmar i visualitzar noves trobades.
Vaig estar participant en la primera part de el seminari amb la presentació d’Andy Smith i l’exercici pràctic de Gillian Emslie. Em va sorprendre gratament la gran quantitat de persones que érem al seminari i al mateix temps em va fer sentir que efectivament, hi ha necessitat d’espais i propostes d’empoderament i consciència per realitzar moviments de canvi.
La tarda va començar amb un recordatori important i que vaig agrair, una invitació a estar atenent el cos i a la nostra escolta. Per poder recollir, canviar, crear, escoltar, … cal que estiguem, més enllà de les condicions de l’enquadrament (en aquest cas línia), que posem la intenció en estar presents amb les nostres sensacions corporals i atendre-les per poder tenir l’energia disponible.
Aquesta forma d’obrir una trobada, que em resulta familiar per la meva forma de treballar des Artteràpia Gestalt, va ser una obertura a trobar la meva manera d’estar en el seminari, per estar plenament present. Un senzill gest que em va fer sentir en un lloc conegut i comú.
Després de les presentacions comença la introducció d’Andy i em submergeixo en una visió i una reflexió sobre l’organització de les comunitats, la política, la tecnologia i l’economia que han deixat en darrer lloc la nostra base, l’ecologia, la natura. I amb aquesta reflexió algunes preguntes latents, el que està passant fora és el que està passant dins? Com es relacionen aquestes dues realitats, interior i exterior? Com reprodueixo això en mi?
Se m’escapa reflectir el que es va compartir a nivell teòric o de visió, no és la meva intenció en aquestes línies, perquè a més cada oient segur que va captar alguna cosa diferent. Tractar de resumir-ho aquí seria pobre. Però comparteixo el que més em va impactar.
Cada trobada o parada que ens permet sentir-nos i prendre consciència de la nostra capacitat de comunicació, ens permet també prendre responsabilitat en el gran sistema que va més enllà de fronteres o monedes, un sistema on som també virus, organismes tractant de coexistir. Un sistema en el qual, vistos amb una perspectiva d’ordre, no sento que siguem més que res. A l’inrevés, potser som “res” vinguts a més i perdent el temps en culpes, mentides egoiques i intents de superar les nostres debilitats saltant-nos tota la nostra història com a organismes.
I a el sentir això, tot és més senzill. Coincidim en el nostre desig de sentir-nos millor, de no patir, de buscar el plaer, evitar el dolor, i malgrat això vam crear escenaris en els quals és difícil que això es desenvolupi, perquè no tenim en compte el nostre lloc. Tan petit i tan gran.
Creem. Nosaltres ho vam crear, nosaltres el vam canviar.
Aquesta sensació és també una cosa que visc en el meu treball diari. El que vam crear també el podem transformar. Cada petit canvi que jo prenc en mi es reflecteix en el meu entorn, per petit que sigui.
I amb aquesta capacitat creadora, ¿en quina forma vam decidir posar-la a l’servei de la vida?
La meva esperança està en prendre la responsabilitat, cada dia una miqueta més. A l’compartir a les dinàmiques grupals em va agradar coincidir amb altres persones que em inspiraven moltes possibilitats i mirades diferents sobre aquesta esperança meva.
I així vaig començar a crear la meva pròpia imatge d’aquest organisme intern que em convida a mirar-me a mi mateixa com una mica més petit i alhora amb més capacitat per ser en el conjunt.
Després d’aquesta experiència desitjo que més persones s’uneixin a iniciatives de l’Institut i confio que obriran entre Escola Hephaisto i Gestarte trobades interessants on puguem incloure l’art i el cos en les reflexions i creacions.
Gràcies a Mar, Andy i Gill per la invitació!
Gràcies a tu Maria, esperem que et fos útil, et servís per conèixer-nos millor i esperem que puguem créixer juntes, en aliança.